[printfriendly]
El poble de Camprodon nasqué sota la influència del monestir benedictí de Sant Pere en un indret anomenat campus rotundus. Aquest enclavament va jugar un paper molt important durant les gestes de reorganització territorial de Guifre el Pilós. Les restes medievals de la població són un record viu d’aquests esdeveniments, la visita proposa descobrir-los entre els carrers acollidors del poble de Camprodon.
El monestir de Sant Pere de Camprodon va ser fundat c. 950 pel comte Guifré II de Besalú, les noves construccions van suplantar una església més antiga encomanada al mateix patró. El creixement d’aquest centre el va col·locar en un dels més importants de la regió; per sota el de Ripoll i el de Sant Joan de les Abadesses. Avui encara en podem veure la magnífica església que per la seva simplicitat i estructura recorda a l’estil cistercenc.
L’església parroquial de Santa Maria, prop del monestir, és un edifici del segle XIV, de factura gòtica, en substitució a una església romànica datada al segle XI. Dins les seves parets destaca la capella dels Dolors (1710-1722) d’estil barroc. Segons la tradició guarda les relíquies de Sant Patllari, patró de la vila.
El pont Nou mostra la imatge més característica de Camprodon. L’edificació, coneguda també com la porta de la Cerdanya, comunicava l’antic castell de la vila amb les vies conduïdes cap aquest indret. El pont, que travessa el riu Ter, era el vincle entre la Vila de Baix de Camprodon i el seu centre, ja en època medieval.
Seguirem l’itinerari sortint de Camprodon i dirigint-nos a l’església de Santa Cecília de Molló.
Aquesta construcció formava part de l’entramat d’edificis religiosos i polítics que Guifré el Pilós va utilitzar per afermar la seva tasca de repoblació a Catalunya. Per tant és molt possible que hagués de situar els seus inicis a començaments del segle X.
L’edifici que conservem avui en dia és una bonica construcció de finals del segle XII, és d’una sola nau, capçada amb un absis semicircular i coberta amb volta lleugerament apuntada; aquest perfil apuntat es manté també, en l’arc de triomf que emmarca l’absis principal, i l’hi dóna una sensació de verticalitat molt especial.
Possiblement de data una mica posterior daten dues capelles poc a tocar de la capçalera, aquestes estructures es deixen veure a la part exterior del mur, on semblen simples contraforts.
El campanar és una estructura imponent datada en la seva base al segle XI, però que deixa de manifest diferents fases constructives. Té quatre pisos decorats amb les característiques lesenes i arcuacions de l’estil llombard, però el pis superior mostra l’original resolució de dos ulls de bou a cada banda.
Del conjunt, destaca la decoració concentrada entorn la seva porta d’accés, al mur de migdia. Unes arquivoltes en gradació, sense decoració, culminen en un timpà que tampoc conté escultura. Sobre aquests arcs una cornisa emmarcada per dues pilastres, articula un fris d’arcuacions cegues decorades amb uns petits caps a manera de mènsules. Sobre aquestes un fris de dents de serra i una imposta decorada amb tiges i palmetes esculpides acabem de potenciar el joc de llums i obres del conjunt.
És digne d’esment també el gran forrellat amb forma de serp que tanca la porta principal de l’edifici i que és de factura romànica, la resta de forja que decora els batents de fusta és una reproducció de l’original que es perdé en la Guerra Civil.
Finalment visitarem l’església de Sant Cristòfol de Beget.
Tenim documentació de la presència d’un edifici amb funcions parroquials en el mateix indret ja a finals del segle X, però l’actual construcció és una magnífica mostra de romànic llombard construït entre els segles XI i XII. Segurament el conjunt s’edificà en diverses fases constructives: una que es deixa veure, en una factura més basta, a la part baixa dels murs de l’església, i que es remuntaria al segle XI; i una del XII que es fa evident a la part més alta i que mostra un perfil més regular.
La planta és de nau única capçada amb un absis semicircular, ocupat avui per una fabulosa estructura en part barroca. En mig d’aquest retaule sobresurt la popular Majestat de Beget, una escultura en fusta del segle XII, de dimensions especials i d’execució extraordinària, que guarda, tot i les diferents restauracions, tota la seva magnificent.
A més es conserva en l’interior de la parròquia una pica baptismal d’origen romànic, retaule d’alabatre de Beuda del segle XIV, i uns vitralls moderns de Granados Llimona.
El conjunt destaca també pel seu campanar de quatre pisos amb decoració llombarda; i per la porta d’accés, ubicada al vessant sud, i que està estructurada a través de cinc arcs en gradació que guarden una decoració escultòrica de factura excel·lent.
Llocs que es visiten
Monestir de Sant Pere de Camprodon, església de Santa Maria de Camprodon, Pont Nou de Camprodon, església de Santa Cecília de Molló i església de Sant Cristòfol de Beget
Durada de la visita
Tot el dia. Es pot adaptar l’itinerari i el cronograma a les necessitats de cada grup
Horaris
A convenir
Idioma de la visita
Català i castellà
Localització
