[printfriendly]
L’església de Sant Andreu la trobem documentada ja al primer quart del segle X, quan pertanyia al castell d’Oristà. Malgrat que la construcció que es pot veure avui, és una interessant manifestació d’arquitectura neoclàssica, conserva al seu subsòl una estructura romànica magnífica i singular: la mal anomenada cripta.
Aquesta estructura queda plasmada en la documentació ja a finals del segle XVI quan el bisbe Pere Jaume en una visita pastoral, descriu la presència d’un altar dedicat a Sant Martí sota l’altar major i en lamenta el seu mal estat.
Les modificacions que es produïren a l’església al segle XVIII, en un intent de donar major solidesa a l’edifici, tapiaren l’anomenada cripta on s’albergava l’altar que acabem de citar, i la feren desaparèixer. El 1969 diferents intervencions de restauració promogudes per la diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la població d’Oristà, feren ressorgir de les runes l’anomenada cripta i la restauraren per al seu ús.
L’espai, únic vestigi de l’església medieval, promou una lectura errònia de la seva funció. Com que està ubicada per sota del nivell de l’església neoclàssica actual, era fàcil associar aquest espai a una cripta subterrània. L’estructura però, no té cap relació amb l’absis actual, i no semblava pas haver estat construïda com una cripta. La separació amb columnes, i la seva volta d’aresta, avui restaurada, així com l’estructura que emmarca la zona d’ingrés a l’espai, recorda més a les característiques d’una tribuna com les que es poden veure encara a Serrabona o a Cuixà. Així és possible que l’església romànica, orientada al revés que l’actual edifici neoclàssic, tingués aquesta sobre alçament, que en el seu moment servia com espai litúrgic auxiliar o com a cor.
La visita es completa amb el Museu de la Ceràmica ubicat just al costat de Sant Andreu en un edifici de la rectoria datat al segle XVII. El museu presenta una col·lecció àmplia i completa de tot tipus de terrissa dels Raïssos Catalans distribuïda en tres plantes. Les peces exposades tenen un ampli espectre cronològic, ja que van des del segle IV fins al segle XX. Són d’especial importància les col·leccions de peces medievals, però també destaquen els fons de firetes del XIX i XX i altres objectes de caràcter folklòric i popular. La mostra culmina amb un ventall d’eines de treball de terrissaire.
Durada de la visita
2hores
Horaris
A convenir
Idioma de la visita
Català, castellà
Localització
