[printfriendly]
Santa Maria de Lluçà era en origen la parròquia principal del castell de Lluçà. Hi ha testimonis ben antics de la presència d’aquesta església que en demostren l’existència ja a principis del segle X. Aquesta devia ostentar una petita estructura de nau única amb un creuer, del que arrancava l’absis central amb una absidiola a cada extrem. Per l’exterior, l’espai pròxim a la capçalera s’utilitzava com a cementiri, del que encara en resten alguns testimonis.
Al segle XII s’instal·là en aquest indret una canònica de la qual no es coneix el moment exacte de la seva formació. Testimonis documentals la mostren de manera estable en aquest lloc ja el 1168. Just en aquest moment l’antiga estructura del segle X es veu substituïda per un nou temple més ampli, i envoltat de diferents dependències monacals articulades a través d’un claustre. Aquestes estructures, amb moltes modificacions i restauracions són la base del monument que conservem.
Al segle XV, ja en un moment de crisis per la institució, un seguit de terratrèmols afecten les estructures d’aquesta edificació, ensorren la volta de l’església i el campanar, així com bona part de les estructures monàstiques. Al segle XVI la canònica havia pràcticament desaparegut, però encara trobem en època moderna algunes intervencions, com el campanar barroc, que intenten de donar revitalització a aquest conjunt.
De tots els elements que encara podem veure avui en dia en destaca el claustre amb capitells esculpits que tenen ressò dels tallers de Vic i el Ripollès. Són també una petita joia les pintures del segle XIV descobertes el 1954 amb escenes de la vida de Crist i Sant Agustí. Provinent d’aquesta església, i conservada al Museu Episcopal de Vic, conservem també un esplèndid frontal d’altar de fusta pintada dedicat a la Mare de Déu.
Durada de la visita
1 hora i 30 minuts
Horaris
A convenir
Idioma de la visita
Català, castellà.
Localització
